Inestabilitat dels cicles económics.

• LA INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS.
  
  
  L’economia està sotmesa a ratxes. Això no es cap problema, sempre que la segona ratxa sigui millor que la primera. Però habitualment en les economies de mercat després d’una bona ve una dolenta.
  Després d’époques d’expansió, quan l’activitat econòmica i l’ocupació creixen bastant, en vénen d’altres de recessió i depressió, en els quals els factors de producció dels quals disposem (treball,màquina,capital..) estan sense fer res. En totes les fases hi ha recursos els quals no aprofitem, en epoques d’atur..en les que la gent no compra massa l’economia està baixa i el valor dels bens i dels serveis disminueix. Després de una ratxa en la que l’economia es baixa en ve una altra d’expansió.
  CONCLUSIÓ: l’economia agafa un comportament cíclic amb fases en les que l’economia es baixa o alta. Aixó s’anomenta inestabilitat cíclica.L’inestabilitat cíclica es una de les fallades del mercat mes important, que afecten el nombre i les característiques dels llocs de treball d’un país.
  Quan l’activitat econòmica està en fase de recesió (és a dir l’economia es baixa) afecta al salari, que es la font d’ingressos de les famílies. Quan arriben bons moments en els que l’economia va bé i les empreses han de reduir els costos perquè les vendes disminueixen.
  En epoques en la que l’economia està en fase de recessió el sector pubic por adoptar 2 postures:no intervenir:confiar en que el mercat surti de la crisi tot sol.Els que prefereixen no intervenir s’anomenen neoliberals o intervenir: consumint o produint bens i serveis. Els que intervenen s’anomenen neokeynesians.
  
  
• LA INTEVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC:
  -POLÍTICA ECONÓMICA
  
  Desde la primera i famosa crisi del sistema d’economia de mercat anomenada La Gran Depressió del 29 es considera responsabilitat del sector públic afavorir un creixement de l’economia estable i sostingut.
  Per intervenir en l’activitat económica l’Estat utilitza una política económica.